Era dilluns, es presentava una setmana carregada de feina i l'Aina no donava a l'abast. Havia de treure temps d'on fos... Aquell cap de setmana era l'aniversari del seu company i no tenia ni idea de què comprar-li. Tot just feia tres mesos que sortien i només es veien els caps de setmana; poquíssim temps per arribar a poder deduir què li podria agradar per el seu dia especial. Mentre feia les seves tasques laborals li anava fent voltes al cap. Ni es concentrava, ni encertava el regal més adient. “Tres mesos, Aina! Només portem tres mesos! Que es redueix a 13 caps de setmana (no sencers)! Per el que vindria a ser un equivalent a 26 dies!! Això no és ni un mes de relació! Com haig d'encertar-li un regal?” - Es deia l'Aina torturant-se sense pietat. - “Necessito un miracle!” - Va pensar... - Es clar! Un miracle!! En Simó!! - Va exclamar mentre es dirigia cap al seu ordinador a tota pressa... Ooohhh!!! Com xalaven quan estaven junts ella i en S
Escápate esta noche entre sueños y ven en mi busca... Volaremos a favor del viento, bajo esta Luna llena de Noviembre que ilumina nuestras vidas, paralelas pero unidas por un pasado de bellos recuerdos, hacia un destino tal vez incierto y desconocido, pero lleno de motivos para regalarnos una sonrisa. Algún día... Algún día llegará ese momento en que ya no será necesario saldar cuentas con el pasado. Ese momento en que seguiremos caminando por ese sendero que tú dices, uno al lado del otro, mirando al frente y regalándonos de vez en cuando una mirada de complicidad. Sigue haciendo latir mi corazón... Es lo que aliemnta mi amor por ti, y lo que da combustible a mis palabras. Elisabet A. L'Escala, 5 Novembre 2014.