Tot allò que em mou...

Uns venen, i uns altres se'n van... És el cicle de la vida, diuen. Tal dia com avui, fa nou anys, un dels primers pensaments positius que vaig sentir, va ser que per fi ell coneixeria a la meva filla... Tenia tantes ganes de que això passés!! Tenia tantes ganes de que la pogués agafar amb la mateixa il·lusió amb que em va tocar la panxa la darrera vegada, que frisava per poder-li explicar que ja la teníem aquí!! Però la vida ens tenia preparat un cop tant dur com inesperat... Tal dia com avui, fa nou anys, ens va deixar... I no hi ha dia en que no el pensi... Amb l'últim record que em va regalar; tocant la meva enorme panxa mentre deia les ganes que tenia de conèixer-la... Uns venen, i uns altres se'n van... És el cicle de la vida, diuen. Tiet... Allà on siguis, espero que somriguis sempre!! T'estimo i et trobo molt a faltar!! Elisabet A.  L'Escala, 15 d'Octubre del 2013 

La Lis torna a casa desprès de 14 dies ingressada a l'hospital... Està embarassada de 35 setmanes i ha tingut un embaràs d'alt risc. És la tercera vegada que li frenen el part en els últims dos mesos i la que es podria considerar cinquena amenaça d'avortament al llarg de tot l'embaràs, però el metges li diuen que pot marxar a casa tranquil·lament i esperar a que passin ràpid les 5 setmanes que queden, per poder veure a la seva petita nimfa...  La Lis està amoïnada i no es troba gaire bé, però marxa de l'hospital pensant que a casa es sentirà molt millor...  Aquella nit no va poder dormir bé... Es va sentir marejada i desorientada, però va recordar que al dia següent tenia una cita amb la llevadora, que feia mesos li havien reservat, i a la qual teòricament no havia d'acudir, però va pensar que no estaria de més anar-hi.  Es va aixecar d'hora, es va vestir com va poder, i la van venir a recollir els seus pares per acompanyar-la... El seu home havia mar