Era dilluns, es presentava una
setmana carregada de feina i l'Aina no donava a l'abast. Havia de treure temps
d'on fos... Aquell cap de setmana era l'aniversari del seu company i no tenia
ni idea de què comprar-li.
Tot just feia tres mesos que
sortien i només es veien els caps de setmana; poquíssim temps per arribar a
poder deduir què li podria agradar per el seu dia especial.
Mentre feia les seves tasques
laborals li anava fent voltes al cap. Ni es concentrava, ni encertava el regal
més adient. “Tres mesos, Aina! Només
portem tres mesos! Que es redueix a 13 caps de setmana (no sencers)! Per el que
vindria a ser un equivalent a 26 dies!! Això no és ni un mes de relació! Com
haig d'encertar-li un regal?” - Es deia l'Aina torturant-se sense pietat. -
“Necessito un miracle!” - Va
pensar... - Es clar! Un miracle!! En
Simó!! - Va exclamar mentre es dirigia cap al seu ordinador a tota
pressa...
Ooohhh!!! Com xalaven quan
estaven junts ella i en Simó! Reien tant! Parlaven tant! S'estimaven tant! Tot
era tant-tant, que segurament seria la seva salvació!
En Simó era com un Tango ben
ballat! Un apassionat de la vida, de la seva feina i de les seves amistats. Un
arquitecte entregat a aquells fantàstics plànols que només entenia ell però que
cobraven vida quan t'explicava què sortiria d'aquelles formes geomètriques...
Un expert en línies perfectament rectes sobre un gran foli de paper, i en
línies perfectament corbes sobre un cos femení.
Una llàstima que li agradessin
més els homes que a un tonto un llapis; tot i que per les amigues sempre estava
disponible. Si et veia una mica decaiguda sempre tenia alguna cosa a dir... “A las penas puñalás! Ens donem un bon
rebolcón, i veuràs tu com matines molt millor, carinyo!”
No... En Simó no era bisexual,
en Simó era llest com una mala cosa! I l'Aina l'entenia perfectament. Era com
una intel·ligència contagiosa...
- Simó, et necessito! - Va escriure l'Aina a la
finestreta del xat-.
- Hola Aina! Sóc tot teu!
Alguna pena que curar? Demana, demana...
- Hahahaha!! No, idiota!
Necessito que em facis un cop de mà! El cap de setmana que ve és l'aniversari
d’en Peter i no tinc ni idea de què regalar-li! Vaig molt perduda! Fa molt poc
temps que estem junts i no el conec prou com per encertar un bon regal... I ja
et pots estalviar les propostes típiques com encenedors, carteres, ulleres de
sol, rellotges i tot això, perquè és massa personal com per arriscar-me amb un
regal així... Ha de ser quelcom més senzill i que pugui agradar a qualsevol. Ja
sé que demano massa, però em comença a escanyar la desesperació.
- Hmmm... Doncs si cap regal
típic o que estigui al teu abast no és viable, només se m'acudeix un regal molt
especial i que pot agradar a qualsevol home o dona. Et sortirà tirat de preu i
l'encertes segur!
- Bravo!! Ja sabia jo que em
salvaries el cul! I què és?
- Un “Streep Tees”!
- Un “Streep Tees”? Tu estàs
boig o què? Com vols que el porti a veure un “Streep Tees”???
- No, no l'has de portar
enlloc boja!! Li faràs tu a casa teva!
- Però com vols que li faci
això? Si jo no sé ballar! I si no li agrada? Quedaré fatal! Que no ho veus????
- Calma't, calma't que et
donarà un cobriment!! A tots els homes ens agrada que la nostra parella ens
faci un “Streep Tees”.
- Ai, no sé, Simó... Jo no
m'hi veig amb cor.
- Va dona! Que jo t'ajudaré!
- Ah, sí? Vindràs a fer-li
tu?? Hahahaha!
- Si vols...Hehehehehe! Però
noooo... Busca a Internet! Hi ha milers de vídeos que et poden orientar... A
part jo et passaré un llistat de les coses bàsiques que ens agraden als homes a
l'hora de veure un espectacle així i, si vols, quan ho tinguis assajat quedem,
m'ho fas i jo et poso nota!
- Hahahaha! Estàs com un llum!
Però mira, saps què? Que et faré cas!
- Si supera això, tens home
per tota la vida, carinyo! Hahahaha!
Dit i fet! En Simó li va
passar una bona llista de coses per assajar a casa i algun vídeo “tutorial” per
anar fent. Així que el mateix dilluns, després d'una intensa jornada de feina,
l'Aina es va posar en marxa i amb tot el material que tenia, va començar a
assajar aquelles coses que teòricament formaven part d'un “bon Streep Tees”.
Al llarg de la setmana, l'Aina
invertia el seu temps lliure (que era escàs) a assajar aquelles postures que la
feien sentir una mica idiota... Mà cap aquí, cama cap allà, contorsió amb
perill de trencadissa total...
Al tercer dia d'haver assajat com
si ni anés la vida, va trucar al Simó per dir-li que ja tenia els deures quasi
fets, així que van quedar per dijous a la tarda-vespre per fer l'assaig.
L'Aina estava contenta, però a
l'hora nerviosa...
- He anat a comprar un Short
ben curt i una samarreta de tirants... Tot ben arrapadet. I he fet imprimir
unes frases un xic picants, tal i com em vas dir. Ho haig d'anar a recollir
demà a la tarda – Li va dir al Simó.
- Molt bé, Aina! Veig que t'ho
prens en serio, eh?
- Home! I com sinó?
- Bé, bé... Anem per feina que
se'ns farà tard...
L'Aina va posar en marxa el
Cd, i es va començar a moure com si allò fos la prova més important que hagués
de passar a la seva vida. Hi va posar tota la sensualitat que hi havia a dins
al seu cos, deixant-la sortir per cada porus de la seva pell.
No havia arribat al cinquè
pas, que en Simó la va fer parar en sec.
- Para, para!!
- Per què?? Tant malament ho
faig?
- No, no... El problema és que
ho fas massa bé! Mira com m’has posat!! El teu amic quedarà encantat. No cal
que m'ensenyis res més, a veure si acabarem buscant penes per tal
d'arreglar-les... - va dir amb una bona rialla-.
- D'acord! D'acord! -Va dir
l'Aina tot rient- Doncs ja t'explicaré com ha anat l'aventura!
- Això, això... Ja m'ho
explicaràs amb tot detall!
I va arribar el gran
dia! L'Aina va preparar un sopar d'allò més suculent, amb espelmes, vi,
música ambiental...
Els nervis se la menjaven. No
sabia ni com dir-li al seu noviet que el seu regal d'aniversari era ella mateixa.
Bé, o pot ser el seu cos. No ho tenia gaire clar, això... Mai s'havia regalat a
ningú! A aquelles alçades ja dubtava sobre si s'havia de posar un llacet o què.
- El sopar era molt bo... - Va
dir en Peter trencant els pensaments nerviosos de l'Aina.
- Celebro que t'hagi agradat.
L'he fet amb molt d'amor...
- Es nota - va afegir amb un
somriure ben dolç.
- Vine, vine... Que tinc un
regalet per tu.
El va portar fins a
l'habitació, el va fer estirar-se sobre el llit i va encendre una espelma que
ja havia preparat dins un fanalet. Aquest estava estratègicament col·locat
perquè només sortís una franja de llum vibratòria que il·luminaria únicament el
cos de l'Aina, de dalt a baix. Va posar un cd “ideal Streep Tees”, i la música
de Jane Birkin & Serge Gainsbourg va començar a sonar justament quan ella
s'acabava de col·locar davant la franja de llum groga... “ Je t'aime... Je
t'aime. Oh, oui, je t'aime... Noi non plus... Oh, mon amour... Comme la vague
irrésolue” – dia la cançó.
“Per ara tot rutlla bé” - Va pensar l'Aina – I al
ritme de la música va començar la funció...
Es va començar a treure les
sandàlies amb un estil que ni ella se'l coneixia. Es va desbotonar els
pantalons i, tot passant-se els dits per sobre de la panxa amb una sensualitat
que la feia entrar en estat d'embriaguesa (pot ser el vi del sopar li estava
posant les coses fàcils), va anar dibuixant un camí ple de corbes amb un
recorregut que acabaria entre les seves cames. Es va abaixar els pantalons molt
a poc a poc. (Li venia constantment en Simó al cap. Seguia tots els passos que
ell li havia marcat).
Molt subtilment es va girar
perquè en Peter pogués llegir el que s'havia estampat al cul del Short. Al
Peter se li va escapar una bona rialla, però l'Aina va seguir... Es va posar de
cares a ell, perquè aquest cop pogués llegir la part davantera d'aquell culot
que se li arrapava al cos com una segona pell. Allà, en Peter ja començava a
entrar en estat nerviós.
L'Aina es començava a
desbotonar la camisa. La va deixar lliscar pel seu cos amb el mateix erotisme
que ho hauria fet la millor de les “strippers”... Es passava el tou dels dits
tant suaument per sobre la pell dels seus braços, que els mugrons li esclataven
de plaer, ferms com dos dards amb punta d'acer, intentant traspassar aquella
samarreta arrapada, de tirants, que portava a sota.
En Peter trobava missatges
escrits allà on mirés. No sabia quin li feia més gràcia ni quin l'excitava més.
Finalment, l'Aina es va desfer
de pràcticament tota la seva roba. Només li quedava el tanga, “la millor part de l'espectacle”, segons
en Simó.
Es va posar de costat, perquè
la llum il·luminés únicament el perfil del seu cos; d'aquesta manera “el tema es veu a mitges” (més teories d’en
Simó)...
Mentre es mossegava el llavi
inferior, va començar a fer lliscar el tanga cames a baix. Sentia un plaer tant
íntim, tant seu, tant personal, que només el podia comparar amb el que sentia
quan menjava xocolata...
Aquella excitació tant
desconeguda i agradable a l'hora, la va fer seguir molt a poc a poc. Amb molta
suavitat. Fins arribar a terra. Va fer-lo sortir pels peus, el va agafar amb la
mà esquerra i es va aixecar suaument mentre el subjectava amb el dit índex. Tot
seguit, amb la mà dreta, el va fer estirar tant com va poder, i quan va veure
que la goma ja no donava més, el va deixar anar mentre deia en veu alta “para ti, moreno!!!!” (més instruccions
de'n Simó).
En la seva vida havia vist un
tanga a tanta velocitat! Aquell objecte volador sí identificat i que trencava
l'aire al seu pas, anava directament cap al Peter, que estava tant entretingut
amb el xou, que ni es va adonar de que un tanga assassí estava a punt
d'atacar-lo.
I així va ser... Li va anar
directe a l'ull, amb tanta mala llet, que van acabar la nit a urgències per
curar-li una úlcera produïda per l'impacte.
A la sala d'espera l'Aina es
disculpava al Peter entre rialla i rialla... Només de pensar que aquella
experiència li podia haver arruïnat perfectament el que podria haver estat una
relació ben maca, la feia entrar en un estat de nerviosisme descontrolat, i no
podia fer altra cosa que riure sense parar...
- Et volia fer un regal
original i m'he passat d'originalitat!! - Deia l'Aina mentre li queien les
llàgrimes de tant riure-.
- Sí, eh? - Va dir el Peter
amb una rialla en forma de ganyota - M'ha agradat molt i ha estat molt
divertit. Mai m'havien fet un regal tant original.
- Sí, mira... A mi m'ha sortit
econòmic, però a tu t'ha costat un ull de la cara!!
Van esclatar a riure els dos,
trencant el silenci espès d'una sala d'espera mig buida, en una matinada d'un
dissabte inoblidable, mentre la infermera feia un “Sssshhhhhh!!!” d'allò més
fort... Tot i que no tant com l'impacte del tanga assassí.
Clica aquí, si vols escoltar la cançó...
Je t'aime moi non plus
Elisabet A.
L'Escala - 2010.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada