Passa al contingut principal

Algún día


Escápate esta noche entre sueños y ven en mi busca... Volaremos a favor del viento, bajo esta Luna llena de Noviembre que ilumina nuestras vidas, paralelas pero unidas por un pasado de bellos recuerdos, hacia un destino tal vez incierto y desconocido, pero lleno de motivos para regalarnos una sonrisa.
Algún día... Algún día llegará ese momento en que ya no será necesario saldar cuentas con el pasado. Ese momento en que seguiremos caminando por ese sendero que tú dices, uno al lado del otro, mirando al frente y regalándonos de vez en cuando una mirada de complicidad.
Sigue haciendo latir mi corazón... Es lo que aliemnta mi amor por ti, y lo que da combustible a mis palabras.

Elisabet A.
L'Escala, 5 Novembre 2014.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Com deia aquell... "Amores que matan"

Era dilluns, es presentava una setmana carregada de feina i l'Aina no donava a l'abast. Havia de treure temps d'on fos... Aquell cap de setmana era l'aniversari del seu company i no tenia ni idea de què comprar-li. Tot just feia tres mesos que sortien i només es veien els caps de setmana; poquíssim temps per arribar a poder deduir què li podria agradar per el seu dia especial. Mentre feia les seves tasques laborals li anava fent voltes al cap. Ni es concentrava, ni encertava el regal més adient. “Tres mesos, Aina! Només portem tres mesos! Que es redueix a 13 caps de setmana (no sencers)! Per el que vindria a ser un equivalent a 26 dies!! Això no és ni un mes de relació! Com haig d'encertar-li un regal?” - Es deia l'Aina torturant-se sense pietat. - “Necessito un miracle!” - Va pensar... - Es clar! Un miracle!! En Simó!! - Va exclamar mentre es dirigia cap al seu ordinador a tota pressa... Ooohhh!!! Com xalaven quan estaven junts ella i en S
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Cavallers I Donzelles

-Bona nit, formosa princesa!  -Bona nit, missenyor, de somriure captivador!!!  -Celebro que tot passant per aquí, m'hàgiu saludat...  -Joiós em só trobat de fer-ho, missenyora. Vós mereixeu això i molt més!  -Oh!! Estimat cavaller!!... fareu que em pugin els colors!!  -De ben segur estareu encantadora amb una rosa a cada galta... -Oh!!! Apreciat missenyor... Fareu que els meus ulls no tinguin valor de trobar-se amb els vostres, sense fer-me sentir com una tremolosa flor, amb tan belles paraules...  -En dubto bellament. Convençut estic, que el vostre capteniment, de natural alegre i desenfadat us impulsaria a obsequiar-me prest amb una de les vostres delicioses -i directes- mirades...  -Permeteu-me de dir-vos -i un poc avergonyida-, que moriria per fixar els meus ulls plens d'amor, en el vostre rostre, i així creuar-me amb la dolça i tendra mirada que vós teniu i per la qual em trontolla el cor i em manca l'alè... Això sí... amb galtes de rose
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Divina Juventut

La Lisa i la Sam passaven la major part del seu temps juntes. Treballaven a la mateixa empresa i quan acabaven el torn, tot sovint quedaven per passar el temps. Un dia, sortint de la feina, la Sam va proposar anar a fer un toc.   - Anem al “Bruce” a prendre alguna cosa? - Uff... No sé. Avui estic molt cansada. Son quarts de deu i tinc ganes d'anar cap a casa.  - Vaaaa... No siguis carca! Que només tens 22 anys! És estiu i la vida segueix quan s'acaba el dia!  - Ostres Sam! Encara vaig amb el mega uniforme aquest, que semblo una pruna madura! I no m'he portat roba per canviar-me. Si m'ho haguessis dit abans...  - Vaaa... Anem un moment a casa teva i et canvies! Ens ho passarem bé!  - D'acoooooooooord...  La Lisa es va plantar els texans “d'anar de concert”, una samarreta vermella i les sabates “d'aguantar tota la nit”. Va pujar al cotxe de la Sam i van anar cap al pub. No havien sopat, però això no les va impedir demanar-
Publica un comentari a l'entrada
Més informació