Salta al contingut principal

Divina Juventut

La Lisa i la Sam passaven la major part del seu temps juntes. Treballaven a la mateixa empresa i quan acabaven el torn, tot sovint quedaven per passar el temps.
Un dia, sortint de la feina, la Sam va proposar anar a fer un toc. 

- Anem al “Bruce” a prendre alguna cosa?
- Uff... No sé. Avui estic molt cansada. Son quarts de deu i tinc ganes d'anar cap a casa. 
- Vaaaa... No siguis carca! Que només tens 22 anys! És estiu i la vida segueix quan s'acaba el dia! 
- Ostres Sam! Encara vaig amb el mega uniforme aquest, que semblo una pruna madura! I no m'he portat roba per canviar-me. Si m'ho haguessis dit abans... 
- Vaaa... Anem un moment a casa teva i et canvies! Ens ho passarem bé! 
- D'acoooooooooord... 

La Lisa es va plantar els texans “d'anar de concert”, una samarreta vermella i les sabates “d'aguantar tota la nit”. Va pujar al cotxe de la Sam i van anar cap al pub.
No havien sopat, però això no les va impedir demanar-se uns “cubates” ben carregats.
Quan anaven pel tercer, van tenir la genial idea de jugar una partida als dards.

- Juguem al Cricket! —va dir la Sam— 
- Tu estàs fatal! Hahahaha! No veig tres en un burro i esperes que jugui al cricket? 
- Sí, sí!! Que riurem una estona! 
  
Es divertien intentant encertar ni que fos un sol número, llençant els dards amb un estil peculiar, metre tothom les mirava amb diversió...

- “Cuidado”!! —va dir algú mentre la Sam disparava el seu dard— 
- Eiii! Que no soc tant dolenta, home! —va dir mentre desapareixia el dard de les seves vistes— 
- Collons!! Ja estic fins als collons!! Ja en van quatre, eh? —va dir ben emprenyat un noi mentre es tocava el front— 
- Però a qui se li acudeix posar-se al costat de la diana mentre tira la Sam!! —va dir la Lisa mentre es descollonava de riure— Això sí que és punteria! Hahahaha! 
  
Pel que semblava, a aquella diana humana no li va fer tanta gràcia el comentari, així que abans de que es compliqués la cosa, la Lisa i la Sam van decidir anar a algun altre lloc.

- Quina hora és —va preguntar la Sam— 
- Quarts de quatre... Hora de marxar cap a casa, que demà treballem. 
- Nooooo!! Anem a “punta torreta”, va! Un ratet! 
- Què coi vols fer allà a dalt de la muntanya? A fosques! A aquestes hores! 
- Vaaa! Serà divertit! Així passem un xic de por i ens podrem pixar de riure! 
- Ostres Sam... No sé com t'ho fas, però sempre m'acabes enredant! 

De camí al cotxe, la Sam es va parar en un caixer automàtic de carrer. Deia que necessitava diners pel dia següent...

- Sam tia! Què fas? No és tant complicat fer anar un caixer! 
- Calla! Que aquesta merda no va! Hahahaha! 
- Doncs fes-ho demà! 
- Que no coi! Que ja acabo! Es que m'he equivocat de pin. 
- Quantes vegades? 
- Dues! Però a la tercera va la vençuda, no? 
- Ai mare! Veuràs com et quedes sense targeta! 
Pip, pip, pip, pip...
- Merda!! Se me l'ha quedat!!! Hahahahahaha! 
- Hahahahahaha!! 
- Va anem! Ja la reclamaré demà! 
- Hahahahaha! Estàs com un llum Sam! 

Decidides, van dirigir-se al punt més alt del poble... Des d'allà es veien les estrelles en un cel espectacular, el port tot il·luminat i pràcticament tota la vila.
Mentre fumaven una cigarreta, comentaven la partida de dards i reien com boges... Encara devien estar sota els efectes de l'alcohol...
La Sam, que encara tenia ganes de gresca, va començar a dir tonteries més grosses de les que havia dit al llarg de tota la nit. 

- T'imagines que ara ve un tiu amb una moto-serra i ens mata a les dues? 
- Calla Sam! Que tinc la finestra oberta! 
- Que ara s'acostés per darrere del cotxe i aparegués a la teva finestra engegant la moto-serra? 
- Vols callar? —va dir la Lisa mentre pujava la finestra— 

Les dues van esclatar a riure mentre engegaven el cotxe disposades a marxar.
No podien parar de riure mentre baixaven per aquella carretera fosca i estreta.

- Para, que em pixo! —va dir la Lisa mentre s'aguantava l'entrecuix— 
- Vols que pari de veritat? Estem passant pel bosc de les bruixes tia! 
- Que síiiiiiiiii!! Que em pixo de veritat!! Hahahahaha!! Que se m'escapaaaa!! Serà un moment! 

La Sam va parar el cotxe fora de la carretera, a l'únic metre quadrat que no hi havia arbres.
Van baixar totes dues del cotxe, deixant les portes obertes de bat a bat. Van caminar unes 5 passes, es ban baixar els pantalons i les calces i un “Ooohhh! Que bé!” va trencar el silenci espès de la nit.
Mentre la Lisa gaudia d'aquell plaent moment, la Sam es va vestir i va pujar al cotxe... I de sobte cridà...

- Lisa! Que bé! 
- Qui ve? 
- El de la moto-serra!! Darrera teu! 
- MACAGUNLAPUTA Sam! 

La Lisa es va aixecar i va arrencar a córrer qual pingüí espantat. Els pantalons i les calces a l'alçada dels genolls no li posaven gens fàcil aquella carrera de cinc passes, que es va convertir en la més llarga de la seva vida. Va fer un salt amb la intenció d'entrar més ràpid al cotxe, va ensopegar amb el marc de la porta i va caure de lloros a sobre el seient, mentre cridava “accelera collons!!”.
La Sam, pixant-se de riure, no s'ho va pensar dos cops, i va accelerar.
La Lisa, amb el cul a l'aire, els peus a fora i agafada al respatller del cotxe, intentava allargar el braç per tal de tancar la porta. S'acostava una corba a l'esquerra i ja només li faltava rematar la nit rodant carretera a baix amb el cul a l'aire!
Va aconseguir tancar-la i seure bé al seient. 
Mentre feia contorsionisme dins d'aquell Ford Ka, per tal de pujar-se les calces i els pantalons, la Sam va haver de parar el cotxe de l'atac de riure que li va donar.

- Ets una mala puta! —va dir la Lisa mentre s'aguantava el riure— 
- Ai calla! Que no puc parar de riure! Si t'haguessis vist córrer amb el cul a l'aire i la cara desencaixada! 
 Van riure escandalosament totes dues.

- Una nit com aquesta l'hem de tornar a repetir, Lisa! Hahahaha!!! 
- I una merda! Hahahahahahaha!!! 
- Com s'assabentin a la feina de que la meva encarregada es dedica a córrer per les nits amb el cul a l'aire!! Hahahaha! 
- Sam, tu ni una paraula d'això, eh? Que després no tinc autoritat ni credibilitat! 

Van esclatar a riure un altre cop.

- Va... Anem cap a casa que avui ja hem fet el “cupo”... Hahahaha! 
- Som-hi, “pingüina” meva! Hahahahaha!!


 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

En Silenci… T’estimo

- Despertar-se pensant en una persona i anar-se’n a dormir pensant en aquesta mateixa, significa que estàs enamorat.—Li digué el seu amic, mentre ella se'l mirava amb atenció—. - Aquesta és la teva teoria? - Aquesta és la meva veritat... - I què me'n dius d'aquella sensació de Pau que t'omple el cor fent-lo bategar amb força? O quan sents que, en el moment en que el seu nom envaeix els teus pensaments, et corren pel cos un munt d'emocions que no et deixen respirar? I d'aquella por de dir el que penses per si no ets correspost? I l'amor que sents girar al teu voltant quan les vostres mirades es troben? O sentir quelcom màgic que es manifesta cada cop que sents a aquella persona especial a prop teu? O emocionar-te al pensar com seria sentir que els seus braços t'abriguen amb tendresa mentre els seus llavis et xiuxiuegen a cau d'orella un dolç t'estimo...? - ...... - I què me'n dius d'aquella sensació que sents qua...

Tot Canvia En Un Moment

Viure el avui i lluitar pel que vols, és tot el que s'ha de fer dia a dia... Mirar més enllà, no t'assegura res. Tot pot canviar en 10 minuts... Clica l'enllaç, val la pena veure el vídeo ;) (http://www.youtube.com/watch?v=gwmFszGS-X0 )   Elisabet A. L'Escala, 18 Octubre 2013.

Quan Vam Néixer

La Lis torna a casa desprès de 14 dies ingressada a l'hospital... Està embarassada de 35 setmanes i ha tingut un embaràs d'alt risc. És la tercera vegada que li frenen el part en els últims dos mesos i la que es podria considerar cinquena amenaça d'avortament al llarg de tot l'embaràs, però el metges li diuen que pot marxar a casa tranquil·lament i esperar a que passin ràpid les 5 setmanes que queden, per poder veure a la seva petita nimfa...  La Lis està amoïnada i no es troba gaire bé, però marxa de l'hospital pensant que a casa es sentirà molt millor...  Aquella nit no va poder dormir bé... Es va sentir marejada i desorientada, però va recordar que al dia següent tenia una cita amb la llevadora, que feia mesos li havien reservat, i a la qual teòricament no havia d'acudir, però va pensar que no estaria de més anar-hi.  Es va aixecar d'hora, es va vestir com va poder, i la van venir a recollir els seus pares per acompanyar-la... El seu home havia mar...