Passa al contingut principal

Divina Juventut

La Lisa i la Sam passaven la major part del seu temps juntes. Treballaven a la mateixa empresa i quan acabaven el torn, tot sovint quedaven per passar el temps.
Un dia, sortint de la feina, la Sam va proposar anar a fer un toc. 

- Anem al “Bruce” a prendre alguna cosa?
- Uff... No sé. Avui estic molt cansada. Son quarts de deu i tinc ganes d'anar cap a casa. 
- Vaaaa... No siguis carca! Que només tens 22 anys! És estiu i la vida segueix quan s'acaba el dia! 
- Ostres Sam! Encara vaig amb el mega uniforme aquest, que semblo una pruna madura! I no m'he portat roba per canviar-me. Si m'ho haguessis dit abans... 
- Vaaa... Anem un moment a casa teva i et canvies! Ens ho passarem bé! 
- D'acoooooooooord... 

La Lisa es va plantar els texans “d'anar de concert”, una samarreta vermella i les sabates “d'aguantar tota la nit”. Va pujar al cotxe de la Sam i van anar cap al pub.
No havien sopat, però això no les va impedir demanar-se uns “cubates” ben carregats.
Quan anaven pel tercer, van tenir la genial idea de jugar una partida als dards.

- Juguem al Cricket! —va dir la Sam— 
- Tu estàs fatal! Hahahaha! No veig tres en un burro i esperes que jugui al cricket? 
- Sí, sí!! Que riurem una estona! 
  
Es divertien intentant encertar ni que fos un sol número, llençant els dards amb un estil peculiar, metre tothom les mirava amb diversió...

- “Cuidado”!! —va dir algú mentre la Sam disparava el seu dard— 
- Eiii! Que no soc tant dolenta, home! —va dir mentre desapareixia el dard de les seves vistes— 
- Collons!! Ja estic fins als collons!! Ja en van quatre, eh? —va dir ben emprenyat un noi mentre es tocava el front— 
- Però a qui se li acudeix posar-se al costat de la diana mentre tira la Sam!! —va dir la Lisa mentre es descollonava de riure— Això sí que és punteria! Hahahaha! 
  
Pel que semblava, a aquella diana humana no li va fer tanta gràcia el comentari, així que abans de que es compliqués la cosa, la Lisa i la Sam van decidir anar a algun altre lloc.

- Quina hora és —va preguntar la Sam— 
- Quarts de quatre... Hora de marxar cap a casa, que demà treballem. 
- Nooooo!! Anem a “punta torreta”, va! Un ratet! 
- Què coi vols fer allà a dalt de la muntanya? A fosques! A aquestes hores! 
- Vaaa! Serà divertit! Així passem un xic de por i ens podrem pixar de riure! 
- Ostres Sam... No sé com t'ho fas, però sempre m'acabes enredant! 

De camí al cotxe, la Sam es va parar en un caixer automàtic de carrer. Deia que necessitava diners pel dia següent...

- Sam tia! Què fas? No és tant complicat fer anar un caixer! 
- Calla! Que aquesta merda no va! Hahahaha! 
- Doncs fes-ho demà! 
- Que no coi! Que ja acabo! Es que m'he equivocat de pin. 
- Quantes vegades? 
- Dues! Però a la tercera va la vençuda, no? 
- Ai mare! Veuràs com et quedes sense targeta! 
Pip, pip, pip, pip...
- Merda!! Se me l'ha quedat!!! Hahahahahaha! 
- Hahahahahaha!! 
- Va anem! Ja la reclamaré demà! 
- Hahahahaha! Estàs com un llum Sam! 

Decidides, van dirigir-se al punt més alt del poble... Des d'allà es veien les estrelles en un cel espectacular, el port tot il·luminat i pràcticament tota la vila.
Mentre fumaven una cigarreta, comentaven la partida de dards i reien com boges... Encara devien estar sota els efectes de l'alcohol...
La Sam, que encara tenia ganes de gresca, va començar a dir tonteries més grosses de les que havia dit al llarg de tota la nit. 

- T'imagines que ara ve un tiu amb una moto-serra i ens mata a les dues? 
- Calla Sam! Que tinc la finestra oberta! 
- Que ara s'acostés per darrere del cotxe i aparegués a la teva finestra engegant la moto-serra? 
- Vols callar? —va dir la Lisa mentre pujava la finestra— 

Les dues van esclatar a riure mentre engegaven el cotxe disposades a marxar.
No podien parar de riure mentre baixaven per aquella carretera fosca i estreta.

- Para, que em pixo! —va dir la Lisa mentre s'aguantava l'entrecuix— 
- Vols que pari de veritat? Estem passant pel bosc de les bruixes tia! 
- Que síiiiiiiiii!! Que em pixo de veritat!! Hahahahaha!! Que se m'escapaaaa!! Serà un moment! 

La Sam va parar el cotxe fora de la carretera, a l'únic metre quadrat que no hi havia arbres.
Van baixar totes dues del cotxe, deixant les portes obertes de bat a bat. Van caminar unes 5 passes, es ban baixar els pantalons i les calces i un “Ooohhh! Que bé!” va trencar el silenci espès de la nit.
Mentre la Lisa gaudia d'aquell plaent moment, la Sam es va vestir i va pujar al cotxe... I de sobte cridà...

- Lisa! Que bé! 
- Qui ve? 
- El de la moto-serra!! Darrera teu! 
- MACAGUNLAPUTA Sam! 

La Lisa es va aixecar i va arrencar a córrer qual pingüí espantat. Els pantalons i les calces a l'alçada dels genolls no li posaven gens fàcil aquella carrera de cinc passes, que es va convertir en la més llarga de la seva vida. Va fer un salt amb la intenció d'entrar més ràpid al cotxe, va ensopegar amb el marc de la porta i va caure de lloros a sobre el seient, mentre cridava “accelera collons!!”.
La Sam, pixant-se de riure, no s'ho va pensar dos cops, i va accelerar.
La Lisa, amb el cul a l'aire, els peus a fora i agafada al respatller del cotxe, intentava allargar el braç per tal de tancar la porta. S'acostava una corba a l'esquerra i ja només li faltava rematar la nit rodant carretera a baix amb el cul a l'aire!
Va aconseguir tancar-la i seure bé al seient. 
Mentre feia contorsionisme dins d'aquell Ford Ka, per tal de pujar-se les calces i els pantalons, la Sam va haver de parar el cotxe de l'atac de riure que li va donar.

- Ets una mala puta! —va dir la Lisa mentre s'aguantava el riure— 
- Ai calla! Que no puc parar de riure! Si t'haguessis vist córrer amb el cul a l'aire i la cara desencaixada! 
 Van riure escandalosament totes dues.

- Una nit com aquesta l'hem de tornar a repetir, Lisa! Hahahaha!!! 
- I una merda! Hahahahahahaha!!! 
- Com s'assabentin a la feina de que la meva encarregada es dedica a córrer per les nits amb el cul a l'aire!! Hahahaha! 
- Sam, tu ni una paraula d'això, eh? Que després no tinc autoritat ni credibilitat! 

Van esclatar a riure un altre cop.

- Va... Anem cap a casa que avui ja hem fet el “cupo”... Hahahaha! 
- Som-hi, “pingüina” meva! Hahahahaha!!


 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Com deia aquell... "Amores que matan"

Era dilluns, es presentava una setmana carregada de feina i l'Aina no donava a l'abast. Havia de treure temps d'on fos... Aquell cap de setmana era l'aniversari del seu company i no tenia ni idea de què comprar-li. Tot just feia tres mesos que sortien i només es veien els caps de setmana; poquíssim temps per arribar a poder deduir què li podria agradar per el seu dia especial. Mentre feia les seves tasques laborals li anava fent voltes al cap. Ni es concentrava, ni encertava el regal més adient. “Tres mesos, Aina! Només portem tres mesos! Que es redueix a 13 caps de setmana (no sencers)! Per el que vindria a ser un equivalent a 26 dies!! Això no és ni un mes de relació! Com haig d'encertar-li un regal?” - Es deia l'Aina torturant-se sense pietat. - “Necessito un miracle!” - Va pensar... - Es clar! Un miracle!! En Simó!! - Va exclamar mentre es dirigia cap al seu ordinador a tota pressa... Ooohhh!!! Com xalaven quan estaven junts ella i en S

Cavallers I Donzelles

-Bona nit, formosa princesa!  -Bona nit, missenyor, de somriure captivador!!!  -Celebro que tot passant per aquí, m'hàgiu saludat...  -Joiós em só trobat de fer-ho, missenyora. Vós mereixeu això i molt més!  -Oh!! Estimat cavaller!!... fareu que em pugin els colors!!  -De ben segur estareu encantadora amb una rosa a cada galta... -Oh!!! Apreciat missenyor... Fareu que els meus ulls no tinguin valor de trobar-se amb els vostres, sense fer-me sentir com una tremolosa flor, amb tan belles paraules...  -En dubto bellament. Convençut estic, que el vostre capteniment, de natural alegre i desenfadat us impulsaria a obsequiar-me prest amb una de les vostres delicioses -i directes- mirades...  -Permeteu-me de dir-vos -i un poc avergonyida-, que moriria per fixar els meus ulls plens d'amor, en el vostre rostre, i així creuar-me amb la dolça i tendra mirada que vós teniu i per la qual em trontolla el cor i em manca l'alè... Això sí... amb galtes de rose