Passa al contingut principal

La Navidades Suenan Mejor Con Tu Recuerdo


A un paso de la noche buena suena en la radio un villancico rociero, alguien cuelga una foto desde La Mola y mi corazón late con tu recuerdo...
Hoy te escribo a ti, alma presente y cuerpo ausente, reavivando el recuerdo de aquellos años en los que la Navidad sonaba a bulerías durante las comidas familiares, en los que se elejía uno de tus atesorados discos de vinilo para cada momento y las sobremesas duraban largas horas que se convertían en isntantes apasionantes; donde tus discursos morales tomaban partido haciéndonos a todos partícipes del por qué, el cuando y el como de todo aquello que formaba parte de nuestras vidas... Hoy vuelvo a sonreír con tu recuerdo, pero la nostalgia me hace un nudo en la garganta y siento ganas de llorar... Tal vez por el recuerdo de tantos buenos momentos, o tal vez por lo que echo de menos una Navidad contigo, o tal vez por todo a la vez... Hoy te escribo a ti, alma presente y cuerpo ausente, para decirte que todos los días de mi vida sigues vivo en mí, en estas fechas tal vez más, si cabe, pero tu presencia se hace con una bulería o un villancico rociero, dándole un toque de especial felicidad a la Navidad... Y mientras escucho tanta alegría pienso "Que bien sonaba la Navidad cuando mi tío Antonio encendía su tocadiscos"... Y entonces, vuelvo a sonreír.
Esta canción es para ti. La persona que más ilusión ponía y contagiaba en fiestas navideñas y en especial en la noche de reyes. Va por ti, tito!! Porque las navidades suenan mejor con tu recuerdo!
Te quiero!!
https://www.youtube.com/watch?v=gH9UunQU2CQ
Elisabet A.
L'Escala, 23 desembre 2013


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Com deia aquell... "Amores que matan"

Era dilluns, es presentava una setmana carregada de feina i l'Aina no donava a l'abast. Havia de treure temps d'on fos... Aquell cap de setmana era l'aniversari del seu company i no tenia ni idea de què comprar-li. Tot just feia tres mesos que sortien i només es veien els caps de setmana; poquíssim temps per arribar a poder deduir què li podria agradar per el seu dia especial. Mentre feia les seves tasques laborals li anava fent voltes al cap. Ni es concentrava, ni encertava el regal més adient. “Tres mesos, Aina! Només portem tres mesos! Que es redueix a 13 caps de setmana (no sencers)! Per el que vindria a ser un equivalent a 26 dies!! Això no és ni un mes de relació! Com haig d'encertar-li un regal?” - Es deia l'Aina torturant-se sense pietat. - “Necessito un miracle!” - Va pensar... - Es clar! Un miracle!! En Simó!! - Va exclamar mentre es dirigia cap al seu ordinador a tota pressa... Ooohhh!!! Com xalaven quan estaven junts ella i en S

Cavallers I Donzelles

-Bona nit, formosa princesa!  -Bona nit, missenyor, de somriure captivador!!!  -Celebro que tot passant per aquí, m'hàgiu saludat...  -Joiós em só trobat de fer-ho, missenyora. Vós mereixeu això i molt més!  -Oh!! Estimat cavaller!!... fareu que em pugin els colors!!  -De ben segur estareu encantadora amb una rosa a cada galta... -Oh!!! Apreciat missenyor... Fareu que els meus ulls no tinguin valor de trobar-se amb els vostres, sense fer-me sentir com una tremolosa flor, amb tan belles paraules...  -En dubto bellament. Convençut estic, que el vostre capteniment, de natural alegre i desenfadat us impulsaria a obsequiar-me prest amb una de les vostres delicioses -i directes- mirades...  -Permeteu-me de dir-vos -i un poc avergonyida-, que moriria per fixar els meus ulls plens d'amor, en el vostre rostre, i així creuar-me amb la dolça i tendra mirada que vós teniu i per la qual em trontolla el cor i em manca l'alè... Això sí... amb galtes de rose

Divina Juventut

La Lisa i la Sam passaven la major part del seu temps juntes. Treballaven a la mateixa empresa i quan acabaven el torn, tot sovint quedaven per passar el temps. Un dia, sortint de la feina, la Sam va proposar anar a fer un toc.   - Anem al “Bruce” a prendre alguna cosa? - Uff... No sé. Avui estic molt cansada. Son quarts de deu i tinc ganes d'anar cap a casa.  - Vaaaa... No siguis carca! Que només tens 22 anys! És estiu i la vida segueix quan s'acaba el dia!  - Ostres Sam! Encara vaig amb el mega uniforme aquest, que semblo una pruna madura! I no m'he portat roba per canviar-me. Si m'ho haguessis dit abans...  - Vaaa... Anem un moment a casa teva i et canvies! Ens ho passarem bé!  - D'acoooooooooord...  La Lisa es va plantar els texans “d'anar de concert”, una samarreta vermella i les sabates “d'aguantar tota la nit”. Va pujar al cotxe de la Sam i van anar cap al pub. No havien sopat, però això no les va impedir demanar-