Agost... Un dia esplèndid! Brillant!!
Potser aquell sí que
era el dia esperat... Potser ella tornaria.
Va
mirar cap al cel d'un blau net, i aquell coi d'esfera de color groc fort, li
recordà com estava realment... SOL.
---------------------------------------------------------------------------------
Sona
el telèfon... Dubta en agafar-lo.
"
- Pot ser és ella. Pot ser no. Qui serà? I si és ella? Segur que em volen
vendre quelcom. Però... i si és ella? Bé, l'agafo... Merda!! Han
penjat!!!!"
---------------------------------------------------------------------------------
Sempre
li passava el mateix... No estava trist, però plorava incansablement.
Desmotivat i recriminant-se el sentiment nul que tenia cap a ella, alçà la
vista... I amb els ulls entollats de llàgrimes, ho veié clar... " - Haig
de comprar ceba congelada".
---------------------------------------------------------------------------------
Si pogués
acaronar-lo, i suaument prendre el seu bell rostre entre les seves mans...
S'aferraria a la seva ànima com si de l'únic ésser de la terra es tractés,
fonent-se amb ell en un etern petó.
---------------------------------------------------------------------------------
Va ser un gran
exemple a seguir... Una ànima caritativa on les hagués. Va fer tantes coses
bones a la vida!! Era una gran persona. Tant gran, que va morir en dia
laborable.
Tots
vam demanar festa a la feina.
---------------------------------------------------------------------------------
No podia... Li era
quasi impossible fixar la mirada en aquells ulls plens de misteris i saviesa...
Era incapaç de suportar més de deu segons aquell somriure encantador que l'atrapava
com una mosca enteranyinada... Sentia morir-se per moments...
---------------------------------------------------------------------------------
Malgrat que l'havien
lligat de mans i peus, es movia amb soltesa. Se li veia l'experiència en els
seus moviments harmònics. Se'm va quedar mirant fixament... No li calia parlar
perquè l'entengués. Conec l'idioma titella.
---------------------------------------------------------------------------------
... I si de sobte
els rellotges es paren, vine a buscar-me... Anirem a la recerca d'un moment on
tot sigui vàlid, sense normes, en llibertat... On puguem agafar els nostres
rostres entre les mans i sentir... Només sentir...
---------------------------------------------------------------------------------
Alto en nom de la
llei!! Em digué...
Jo no havia fet res,
no era culpable de res i no havia comès cap delicte, però em vaig entregar i
declarar culpable... La llei era rossa, ulls foscos i corbes impressionants.
---------------------------------------------------------------------------------
Es va posar la mà al
coll i notà com el cor li bategava amb força...
Què
era allò que de cop la inundava i no la deixava respirar? Què podia ofegar-la i
a l'hora fer-la somriure?
Per
què jo?? Per què ell?? Per què nosaltres?? Es preguntava mentre recuperava
l'alè.
---------------------------------------------------------------------------------
Ella li va prometre
el cel... Ell li va prometre eternitat... Sentien tant amor l'un per l'altre
que tots dos van complir la seva paraula amb data i hora. Va ser un salt magistral!
---------------------------------------------------------------------------------
Mar, Lluna,
estrelles, una manta.
Aquella
nit van passar comptes del passat. Es van estimar profundament... En secret...
Prometeren
estimar-se per sempre més.
Tot
torna a la normalitat. Ara, cada cop que es veuen, fan l'amor quan es miren.
---------------------------------------------------------------------------------
Algú li va dir que
hauríem de morir quan la nostra felicitat arribés a la màxima plenitud... De no
ser perquè et va conèixer, la seva retirada hauria estat més tardana. Et dona les gràcies des de l'altre barri.
---------------------------------------------------------------------------------
- Ostres!! Com pot
ser que ningú hagi vist a aquest fullet? Com ha vingut a parar al meu jardí? -
Es preguntava mentre observava aquell ésser...-
-
La vida és genial. Sóc tremendament feliç!! - Es deia mentre esnifava un pot de
cola...-
---------------------------------------------------------------------------------
Per primera vegada a
la vida rebia un premi.
Va
ser tanta l'alegria, que sempre més visqué aquella sensació.
- Avui
és un gran dia!! - Li diu cada nit, a la dona de bata blanca que li porta les
pastilles...
---------------------------------------------------------------------------------
Estava cansada de
passar-se el dia recollint i netejant... Ja no podia més!!! Pot ser era hora de
fer quelcom per posar remei.
Amb
un bidó de benzina i un encenedor, en faria prou.
---------------------------------------------------------------------------------
Es passava les nits
esbagotant entre els llençols, tot recorrent-se el cos amb les mans... Era
llavors quan podia permetre's pensar en aquell atractiu i interessant
intel·lecte, que s'esvaïa quan tornava a la realitat...
---------------------------------------------------------------------------------
Entre el sí i el
no... Entre la ment i el cor... Entre la raó i l'amor... Entre el mar i la
Terra... Entre el cel i jo... Entre el cel i tu... Entre tu i jo...
---------------------------------------------------------------------------------
Semblava que em
volgués dir alguna cosa... M'agafà de la mà, i sostenint-me dolçament la
barbeta, alçà el meu rostre fins trobar-se els nostres ulls. Llavors ja no van
caldre paraules... Ho vam entendre tot.
---------------------------------------------------------------------------------
Elisabet A.
CONCURS "HISTÒRIES A CEL RAS", estiu 2012.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada