Salta al contingut principal

Microrelats Concurs "Històries A Cel Ras"


Agost... Un dia esplèndid! Brillant!!
Potser aquell sí que era el dia esperat... Potser ella tornaria.
Va mirar cap al cel d'un blau net, i aquell coi d'esfera de color groc fort, li recordà com estava realment... SOL.
---------------------------------------------------------------------------------
Sona el telèfon... Dubta en agafar-lo.
" - Pot ser és ella. Pot ser no. Qui serà? I si és ella? Segur que em volen vendre quelcom. Però... i si és ella? Bé, l'agafo... Merda!! Han penjat!!!!"
---------------------------------------------------------------------------------
Sempre li passava el mateix... No estava trist, però plorava incansablement. Desmotivat i recriminant-se el sentiment nul que tenia cap a ella, alçà la vista... I amb els ulls entollats de llàgrimes, ho veié clar... " - Haig de comprar ceba congelada".
---------------------------------------------------------------------------------
Si pogués acaronar-lo, i suaument prendre el seu bell rostre entre les seves mans... S'aferraria a la seva ànima com si de l'únic ésser de la terra es tractés, fonent-se amb ell en un etern petó.
---------------------------------------------------------------------------------
Va ser un gran exemple a seguir... Una ànima caritativa on les hagués. Va fer tantes coses bones  a la vida!! Era una gran persona. Tant gran, que va morir en dia laborable.
Tots vam demanar festa a la feina.
---------------------------------------------------------------------------------
No podia... Li era quasi impossible fixar la mirada en aquells ulls plens de misteris i saviesa... Era incapaç de suportar més de deu segons aquell somriure encantador que l'atrapava com una mosca enteranyinada... Sentia morir-se per moments...
---------------------------------------------------------------------------------
Malgrat que l'havien lligat de mans i peus, es movia amb soltesa. Se li veia l'experiència en els seus moviments harmònics. Se'm va quedar mirant fixament... No li calia parlar perquè l'entengués. Conec l'idioma titella.
---------------------------------------------------------------------------------
... I si de sobte els rellotges es paren, vine a buscar-me... Anirem a la recerca d'un moment on tot sigui vàlid, sense normes, en llibertat... On puguem agafar els nostres rostres entre les mans i sentir... Només sentir...
---------------------------------------------------------------------------------
Alto en nom de la llei!! Em digué... 
Jo no havia fet res, no era culpable de res i no havia comès cap delicte, però em vaig entregar i declarar culpable... La llei era rossa, ulls foscos i corbes impressionants.
---------------------------------------------------------------------------------
Es va posar la mà al coll i notà com el cor li bategava amb força...
Què era allò que de cop la inundava i no la deixava respirar? Què podia ofegar-la i a l'hora fer-la somriure?
Per què jo?? Per què ell?? Per què nosaltres?? Es preguntava mentre recuperava l'alè.
---------------------------------------------------------------------------------
Ella li va prometre el cel... Ell li va prometre eternitat... Sentien tant amor l'un per l'altre que tots dos van complir la seva paraula amb data i hora. Va ser un salt magistral!
---------------------------------------------------------------------------------
Mar, Lluna, estrelles, una manta.
Aquella nit van passar comptes del passat. Es van estimar profundament... En secret...
Prometeren estimar-se per sempre més.
Tot torna a la normalitat. Ara, cada cop que es veuen, fan l'amor quan es miren.
---------------------------------------------------------------------------------
Algú li va dir que hauríem de morir quan la nostra felicitat arribés a la màxima plenitud... De no ser perquè et va conèixer, la seva retirada hauria estat més tardana. Et dona les gràcies des de l'altre barri.
---------------------------------------------------------------------------------
- Ostres!! Com pot ser que ningú hagi vist a aquest fullet? Com ha vingut a parar al meu jardí? - Es preguntava mentre observava aquell ésser...-
- La vida és genial. Sóc tremendament feliç!! - Es deia mentre esnifava un pot de cola...-
---------------------------------------------------------------------------------
Per primera vegada a la vida rebia un premi.
Va ser tanta l'alegria, que sempre més visqué aquella sensació.
- Avui és un gran dia!! - Li diu cada nit, a la dona de bata blanca que li porta les pastilles...
---------------------------------------------------------------------------------
Estava cansada de passar-se el dia recollint i netejant... Ja no podia més!!! Pot ser era hora de fer quelcom per posar remei.
Amb un bidó de benzina i un encenedor, en faria prou.
---------------------------------------------------------------------------------
Es passava les nits esbagotant entre els llençols, tot recorrent-se el cos amb les mans... Era llavors quan podia permetre's pensar en aquell atractiu i interessant intel·lecte, que s'esvaïa quan tornava a la realitat...
---------------------------------------------------------------------------------
Entre el sí i el no... Entre la ment i el cor... Entre la raó i l'amor... Entre el mar i la Terra... Entre el cel i jo... Entre el cel i tu... Entre tu i jo...
---------------------------------------------------------------------------------
Semblava que em volgués dir alguna cosa... M'agafà de la mà, i sostenint-me dolçament la barbeta, alçà el meu rostre fins trobar-se els nostres ulls. Llavors ja no van caldre paraules... Ho vam entendre tot.
---------------------------------------------------------------------------------

Elisabet A.
CONCURS "HISTÒRIES A CEL RAS", estiu 2012.



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

En Silenci… T’estimo

- Despertar-se pensant en una persona i anar-se’n a dormir pensant en aquesta mateixa, significa que estàs enamorat.—Li digué el seu amic, mentre ella se'l mirava amb atenció—. - Aquesta és la teva teoria? - Aquesta és la meva veritat... - I què me'n dius d'aquella sensació de Pau que t'omple el cor fent-lo bategar amb força? O quan sents que, en el moment en que el seu nom envaeix els teus pensaments, et corren pel cos un munt d'emocions que no et deixen respirar? I d'aquella por de dir el que penses per si no ets correspost? I l'amor que sents girar al teu voltant quan les vostres mirades es troben? O sentir quelcom màgic que es manifesta cada cop que sents a aquella persona especial a prop teu? O emocionar-te al pensar com seria sentir que els seus braços t'abriguen amb tendresa mentre els seus llavis et xiuxiuegen a cau d'orella un dolç t'estimo...? - ...... - I què me'n dius d'aquella sensació que sents qua...

Tot Canvia En Un Moment

Viure el avui i lluitar pel que vols, és tot el que s'ha de fer dia a dia... Mirar més enllà, no t'assegura res. Tot pot canviar en 10 minuts... Clica l'enllaç, val la pena veure el vídeo ;) (http://www.youtube.com/watch?v=gwmFszGS-X0 )   Elisabet A. L'Escala, 18 Octubre 2013.

Quan Vam Néixer

La Lis torna a casa desprès de 14 dies ingressada a l'hospital... Està embarassada de 35 setmanes i ha tingut un embaràs d'alt risc. És la tercera vegada que li frenen el part en els últims dos mesos i la que es podria considerar cinquena amenaça d'avortament al llarg de tot l'embaràs, però el metges li diuen que pot marxar a casa tranquil·lament i esperar a que passin ràpid les 5 setmanes que queden, per poder veure a la seva petita nimfa...  La Lis està amoïnada i no es troba gaire bé, però marxa de l'hospital pensant que a casa es sentirà molt millor...  Aquella nit no va poder dormir bé... Es va sentir marejada i desorientada, però va recordar que al dia següent tenia una cita amb la llevadora, que feia mesos li havien reservat, i a la qual teòricament no havia d'acudir, però va pensar que no estaria de més anar-hi.  Es va aixecar d'hora, es va vestir com va poder, i la van venir a recollir els seus pares per acompanyar-la... El seu home havia mar...