Era nit de tempesta
i amb prou feina arribà a casa. Mentre es despullava disposada a submergir-se a
la banyera, la pertorbà un cop sec provinent del menjador. Amb mirada
interrogativa i sota el refugi d'un barnús, atemorida, avançà lentament per
aquell fosc i llarg passadís, quan de sobte algú l'estirà de la bata. Es va
quedar clavada i la por li aturà el cor.
L'endemà,
el pànic s'apoderà del seu home en copsar l'escena. I al trobar-la amb ulls
desencaixats i el cos buit de vida, va recordar les vegades en que la seva
estimada li demanà que tragués aquells penjadors de la paret, on tothom quedava
penjat.
Elisabet A.
Concurs RELATS DE POR, Agost 2012.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada