Passa al contingut principal

El Millor Estiu


Cada dia esperava amb ànsies l'arribada del capvespre, que acostumava a presentar-se tranquil i fresc gràcies a la suau marinada.
Semblava un estiu qualsevol, però aviat descobriria que no ho era...
Quan entrava la nit i tot estava en calma, jo seia davant del meu ordinador a l'espera de trobar quelcom interessant. 
Una nit, mentre em disposava a fer un cop d'ull per la xarxa, vaig topar amb una noticia que em va cridar l'atenció “Josep Maria assistirà al concurs de microrelats Històries a Cel Ras”.
Encuriosida, vaig entrar a l'esdeveniment... Mai m'hauria imaginat que un simple CLIC convertís aquell estiu en un dels millors, amb diferència!!
En poc temps em vaig veure en una relació multitudinària tant emocionat i especial, que no vaig poder evitar acudir a la cita “a cegues” més gran de la meva vida!!
Un any i escaig després d'aquella cita, i amb tot un cúmul de converses, paraules creuades i alguna que altra trobada, encara avui em pregunto com és possible que a dins d'un grup d'aquesta dimensió, hi hagi tantíssima gent extraordinàriament maca!!!
Deu ser perquè estem tots ben TARATS!!!
Gràcies per ser com sou!! Gràcies per la vostra amistat!!


Elisabet A. 
L'Escala, 21 Setembre 2013.

1er aniversar TARATS PELS RELATS.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Com deia aquell... "Amores que matan"

Era dilluns, es presentava una setmana carregada de feina i l'Aina no donava a l'abast. Havia de treure temps d'on fos... Aquell cap de setmana era l'aniversari del seu company i no tenia ni idea de què comprar-li. Tot just feia tres mesos que sortien i només es veien els caps de setmana; poquíssim temps per arribar a poder deduir què li podria agradar per el seu dia especial. Mentre feia les seves tasques laborals li anava fent voltes al cap. Ni es concentrava, ni encertava el regal més adient. “Tres mesos, Aina! Només portem tres mesos! Que es redueix a 13 caps de setmana (no sencers)! Per el que vindria a ser un equivalent a 26 dies!! Això no és ni un mes de relació! Com haig d'encertar-li un regal?” - Es deia l'Aina torturant-se sense pietat. - “Necessito un miracle!” - Va pensar... - Es clar! Un miracle!! En Simó!! - Va exclamar mentre es dirigia cap al seu ordinador a tota pressa... Ooohhh!!! Com xalaven quan estaven junts ella i en S
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Cavallers I Donzelles

-Bona nit, formosa princesa!  -Bona nit, missenyor, de somriure captivador!!!  -Celebro que tot passant per aquí, m'hàgiu saludat...  -Joiós em só trobat de fer-ho, missenyora. Vós mereixeu això i molt més!  -Oh!! Estimat cavaller!!... fareu que em pugin els colors!!  -De ben segur estareu encantadora amb una rosa a cada galta... -Oh!!! Apreciat missenyor... Fareu que els meus ulls no tinguin valor de trobar-se amb els vostres, sense fer-me sentir com una tremolosa flor, amb tan belles paraules...  -En dubto bellament. Convençut estic, que el vostre capteniment, de natural alegre i desenfadat us impulsaria a obsequiar-me prest amb una de les vostres delicioses -i directes- mirades...  -Permeteu-me de dir-vos -i un poc avergonyida-, que moriria per fixar els meus ulls plens d'amor, en el vostre rostre, i així creuar-me amb la dolça i tendra mirada que vós teniu i per la qual em trontolla el cor i em manca l'alè... Això sí... amb galtes de rose
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Teranyina

Quan creus haver-ho sentit tot, quan creus que ja has estimat amb totes les teves forces i penses que el teu cor no pot bategar més fort, la vida et dóna un sotrac i desmunta tots els teus principis. Un somriure captivador que apareix del no res i desperta tot allò que dormia plàcidament dins teu. Un amor etern, un cos tremolós, un cor que cavalca desbocat i sense direcció, uns ulls que et miren vidriosos d’amor, unes mans dolces que et toquen amb suavitat, uns braços que t’acosten a un cos que bull d’emoció, uns llavis que s’apropen i et besen... I tu et quedes allà, submergida en un món del que no vols sortir, on et quedaries sempre més, sense mirar enrere. I allò que durant uns instants alimenta la teva ànima, ara l’envolta com una teranyina de la que no saps si vols sortir. I te’n adones de que queda molt per fer, molt per aprendre, molt per viure... Que, de sobte, la vida et planta al davant aquella persona que ara ja no buscaves, però que tota la vida l’has esperat. Aquell
Publica un comentari a l'entrada
Més informació