-Bona nit, missenyor, de somriure captivador!!!
-Celebro que tot passant per aquí, m'hàgiu saludat...
-Joiós em só trobat de fer-ho, missenyora. Vós mereixeu això i
molt més!
-Oh!! Estimat cavaller!!... fareu que em pugin els colors!!
-De ben segur estareu encantadora amb una rosa a cada galta...
-Oh!!! Apreciat missenyor... Fareu que els meus ulls no tinguin
valor de trobar-se amb els vostres, sense fer-me sentir com una tremolosa flor,
amb tan belles paraules...
-En dubto bellament. Convençut estic, que el vostre capteniment,
de natural alegre i desenfadat us impulsaria a obsequiar-me prest amb una de
les vostres delicioses -i directes- mirades...
-Permeteu-me de dir-vos -i un poc avergonyida-, que moriria per
fixar els meus ulls plens d'amor, en el vostre rostre, i així creuar-me amb la
dolça i tendra mirada que vós teniu i per la qual em trontolla el cor i em
manca l'alè... Això sí... amb galtes de rosella i cos tremolós...
-Poc caldria tal cosa, encisadora dama! Freturós estic per reposar
els meus ulls, vells i cansats, en les vostres radiants pupil·les, bo i
contemplant la màgia infinita del vostre somriure clar.
-Oh!! Estimat cavaller!! I què serà de mi, llavors?? Com escapar
d'entre aquests dos mons, quan quedi presa dels vostres ulls i m'atrapi el
vostre somriure encisador??
-Aleshores sereu flama!. Sereu vent!. Sereu llum!. Que per uns
instants eterns encendreu la meva ànima amb un tal resplendor, com el món no ha
pogut veure des del principi dels temps.
-Desprès d'eixes paraules, només puc morir d'amor!!! Cavaller
gentil, del meu cor!!!
Cauré presa dels vostres braços, com colometa en el parany, només
que m'ho demaneu!!!
-Si ens abracem de bell antuvi, ja no veurem res més!!
-Només em queda dir-vos adéu, adorable cavaller!!! I desitjar que
sentiu el càlid petó de comiat que us deixo, suspès en l'aire....
-L'esperaré impacient! ...I us el tornaré amb delit!
-L'enviaré tot prest... No voldria jo que l'espera us fes posar
neguitós... Us llenço a l'aire el dolç i tremolós petó de bona nit, que us
arribarà en les ales de la càlida brisa d'aquesta tranquil·la i estelada nit
d'estiu... Adéusiau cavaller captivador!!!
-Claror dels meus ulls, formosa meravella, aquest vostre humil
servent, no gosa aventurar un adéu, ignorant, com és, de la tardança d'un nou
retrobament
..........................................................................
...Dit això, la gentil dama i el cavaller prengueren ensems un
altre glopet de la cervesa que compartien...
Això és el resultat d'una conversa divertida, a través del xat,
amb el meu estimat i bon amic Jesús Soler... Vam riure molt!!!
T'estimo, Cavaller!!!
L'Escala, Juliol del 2012


Comentaris
Publica un comentari a l'entrada