Salta al contingut principal

Cavallers I Donzelles


-Bona nit, formosa princesa! 
-Bona nit, missenyor, de somriure captivador!!! 
-Celebro que tot passant per aquí, m'hàgiu saludat... 
-Joiós em só trobat de fer-ho, missenyora. Vós mereixeu això i molt més! 
-Oh!! Estimat cavaller!!... fareu que em pugin els colors!! 
-De ben segur estareu encantadora amb una rosa a cada galta...
-Oh!!! Apreciat missenyor... Fareu que els meus ulls no tinguin valor de trobar-se amb els vostres, sense fer-me sentir com una tremolosa flor, amb tan belles paraules... 
-En dubto bellament. Convençut estic, que el vostre capteniment, de natural alegre i desenfadat us impulsaria a obsequiar-me prest amb una de les vostres delicioses -i directes- mirades... 
-Permeteu-me de dir-vos -i un poc avergonyida-, que moriria per fixar els meus ulls plens d'amor, en el vostre rostre, i així creuar-me amb la dolça i tendra mirada que vós teniu i per la qual em trontolla el cor i em manca l'alè... Això sí... amb galtes de rosella i cos tremolós... 
-Poc caldria tal cosa, encisadora dama! Freturós estic per reposar els meus ulls, vells i cansats, en les vostres radiants pupil·les, bo i contemplant la màgia infinita del vostre somriure clar. 
-Oh!! Estimat cavaller!! I què serà de mi, llavors?? Com escapar d'entre aquests dos mons, quan quedi presa dels vostres ulls i m'atrapi el vostre somriure encisador?? 
-Aleshores sereu flama!. Sereu vent!. Sereu llum!. Que per uns instants eterns encendreu la meva ànima amb un tal resplendor, com el món no ha pogut veure des del principi dels temps. 
-Desprès d'eixes paraules, només puc morir d'amor!!! Cavaller gentil, del meu cor!!! 
Cauré presa dels vostres braços, com colometa en el parany, només que m'ho demaneu!!! 
-Si ens abracem de bell antuvi, ja no veurem res més!! 
-Només em queda dir-vos adéu, adorable cavaller!!! I desitjar que sentiu el càlid petó de comiat que us deixo, suspès en l'aire.... 
-L'esperaré impacient! ...I us el tornaré amb delit! 
-L'enviaré tot prest... No voldria jo que l'espera us fes posar neguitós... Us llenço a l'aire el dolç i tremolós petó de bona nit, que us arribarà en les ales de la càlida brisa d'aquesta tranquil·la i estelada nit d'estiu... Adéusiau cavaller captivador!!! 
-Claror dels meus ulls, formosa meravella, aquest vostre humil servent, no gosa aventurar un adéu, ignorant, com és, de la tardança d'un nou retrobament
..........................................................................
...Dit això, la gentil dama i el cavaller prengueren ensems un altre glopet de la cervesa que compartien... 





Això és el resultat d'una conversa divertida, a través del xat, amb el meu estimat i bon amic Jesús Soler... Vam riure molt!!!
T'estimo, Cavaller!!!
                                                                                               L'Escala, Juliol del 2012






Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Com deia aquell... "Amores que matan"

Era dilluns, es presentava una setmana carregada de feina i l'Aina no donava a l'abast. Havia de treure temps d'on fos... Aquell cap de setmana era l'aniversari del seu company i no tenia ni idea de què comprar-li. Tot just feia tres mesos que sortien i només es veien els caps de setmana; poquíssim temps per arribar a poder deduir què li podria agradar per el seu dia especial. Mentre feia les seves tasques laborals li anava fent voltes al cap. Ni es concentrava, ni encertava el regal més adient. “Tres mesos, Aina! Només portem tres mesos! Que es redueix a 13 caps de setmana (no sencers)! Per el que vindria a ser un equivalent a 26 dies!! Això no és ni un mes de relació! Com haig d'encertar-li un regal?” - Es deia l'Aina torturant-se sense pietat. - “Necessito un miracle!” - Va pensar... - Es clar! Un miracle!! En Simó!! - Va exclamar mentre es dirigia cap al seu ordinador a tota pressa... Ooohhh!!! Com xalaven quan estaven junts ella i en S...

Divina Juventut

La Lisa i la Sam passaven la major part del seu temps juntes. Treballaven a la mateixa empresa i quan acabaven el torn, tot sovint quedaven per passar el temps. Un dia, sortint de la feina, la Sam va proposar anar a fer un toc.   - Anem al “Bruce” a prendre alguna cosa? - Uff... No sé. Avui estic molt cansada. Son quarts de deu i tinc ganes d'anar cap a casa.  - Vaaaa... No siguis carca! Que només tens 22 anys! És estiu i la vida segueix quan s'acaba el dia!  - Ostres Sam! Encara vaig amb el mega uniforme aquest, que semblo una pruna madura! I no m'he portat roba per canviar-me. Si m'ho haguessis dit abans...  - Vaaa... Anem un moment a casa teva i et canvies! Ens ho passarem bé!  - D'acoooooooooord...  La Lisa es va plantar els texans “d'anar de concert”, una samarreta vermella i les sabates “d'aguantar tota la nit”. Va pujar al cotxe de la Sam i van anar cap al pub. No havien sopat, però això no les va impedir demanar...

Tot Canvia En Un Moment

Viure el avui i lluitar pel que vols, és tot el que s'ha de fer dia a dia... Mirar més enllà, no t'assegura res. Tot pot canviar en 10 minuts... Clica l'enllaç, val la pena veure el vídeo ;) (http://www.youtube.com/watch?v=gwmFszGS-X0 )   Elisabet A. L'Escala, 18 Octubre 2013.