Salta al contingut principal

Perfecció Mortal



"La Mel, carregada amb una caixa de cartró, va entrar esbufegada a la deixalleria. 
Allà, en Bob l'esperava amb aquell somriure maliciós que tant poc agradava.
Li va agafar la caixa mentre li preguntava amb to vacil·lant què hi portava allà a dins. 
− Radiografies.− va contestar ella. – Bé, signa aquí – Li respongué.
Un cop va marxar, en Bob es mirà les imatges a contra-llum. Va quedar meravellat per la perfecció del cos de la Mel!
Amb aquell somriure que el delatava, i imaginant-se el millor dels esquelets humans al menjador de casa seva, va agafar les eines del curs d'anatomia i va seure al volant..."



Elisabet Andrades.
 L'Escala, 10 Octubre 2013.



Per l'Uuh! 3r Concurs de microrelats de por de la Biblioteca d'Igualada. 
 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Com deia aquell... "Amores que matan"

Era dilluns, es presentava una setmana carregada de feina i l'Aina no donava a l'abast. Havia de treure temps d'on fos... Aquell cap de setmana era l'aniversari del seu company i no tenia ni idea de què comprar-li. Tot just feia tres mesos que sortien i només es veien els caps de setmana; poquíssim temps per arribar a poder deduir què li podria agradar per el seu dia especial. Mentre feia les seves tasques laborals li anava fent voltes al cap. Ni es concentrava, ni encertava el regal més adient. “Tres mesos, Aina! Només portem tres mesos! Que es redueix a 13 caps de setmana (no sencers)! Per el que vindria a ser un equivalent a 26 dies!! Això no és ni un mes de relació! Com haig d'encertar-li un regal?” - Es deia l'Aina torturant-se sense pietat. - “Necessito un miracle!” - Va pensar... - Es clar! Un miracle!! En Simó!! - Va exclamar mentre es dirigia cap al seu ordinador a tota pressa... Ooohhh!!! Com xalaven quan estaven junts ella i en S...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Divina Juventut

La Lisa i la Sam passaven la major part del seu temps juntes. Treballaven a la mateixa empresa i quan acabaven el torn, tot sovint quedaven per passar el temps. Un dia, sortint de la feina, la Sam va proposar anar a fer un toc.   - Anem al “Bruce” a prendre alguna cosa? - Uff... No sé. Avui estic molt cansada. Son quarts de deu i tinc ganes d'anar cap a casa.  - Vaaaa... No siguis carca! Que només tens 22 anys! És estiu i la vida segueix quan s'acaba el dia!  - Ostres Sam! Encara vaig amb el mega uniforme aquest, que semblo una pruna madura! I no m'he portat roba per canviar-me. Si m'ho haguessis dit abans...  - Vaaa... Anem un moment a casa teva i et canvies! Ens ho passarem bé!  - D'acoooooooooord...  La Lisa es va plantar els texans “d'anar de concert”, una samarreta vermella i les sabates “d'aguantar tota la nit”. Va pujar al cotxe de la Sam i van anar cap al pub. No havien sopat, però això no les va impedir demanar...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Tot Canvia En Un Moment

Viure el avui i lluitar pel que vols, és tot el que s'ha de fer dia a dia... Mirar més enllà, no t'assegura res. Tot pot canviar en 10 minuts... Clica l'enllaç, val la pena veure el vídeo ;) (http://www.youtube.com/watch?v=gwmFszGS-X0 )   Elisabet A. L'Escala, 18 Octubre 2013.
2 comentaris
Més informació